Jueves, 30 / 03 / 17
GRUP TREBALL
OVE
Descripció
On tenim presència
Qui som
Col·laboradors
Publicacions
Mediateca
Documentació
DEF
Descripció
On tenim presència
Qui som
Col·laboradors
Publicacions
Mediateca
Documentació
Coeducació
Descripció
Qui som
Publicacions
Documentació
XEC 3
Descripció
On tenim presència
Qui som
Col·laboradors
Publicacions
Mediateca
Documentació
FORMACIÓ
Curs de Postgrau 2011-2012
Curs de Postgrau 2012-2013
Curs de Postgrau 2013-2014
Curs de Postgrau 2014-2015
Curs de Postgrau 2015-2016
MEDIATECA

Entrevista amb Catorze cultura

Entrevista
Obrir enllaç
https://www.youtube.com/watch?v=ypy4PMCRamA

Educació emocional

Anar a casa els avis

Hi ha qui sosté, amb fermesa, que després de la roda, la impremta i la penicil·lina, el millor invent de la humanitat són els avis. I ja pot ser que, ben mirat, tinguin força raó. Els avis arriben on no arribem els pares, ens permeten anar a treballar quan els petits estan malalts, es relacionen amb els nostres fills amb una tranquil·litat que, sovint, nosaltres no tenim, els ensenyen coses útils que a nosaltres no se’ns acudiria mai ensenyar-los i, a més, saben projectar en ells la mateixa estimació que senten per nosaltres. Som molts els pares i mares que demanem ajuda als avis. L’estil de vida actual, ràpid, estressant de vegades, ple d’obligacions, ens hi obliga. I gairebé sempre trobem en els avis una resposta positiva. D’altres vegades, però, no és per necessitat, que els demanem ajuda, sinó per comoditat. Així podem sopar a fora amb els amics els divendres al vespre... oi que això també és veritat? Sigui com sigui, una bona part de les famílies hi confiem molt, en els avis. Bé, hi confiem molt sempre que els eduquin de la manera que volem nosaltres, naturalment. O potser no sempre és així? Hi ha pares que accepten que els avis posin límits, premiïn, castiguin i orientin de manera diferent a la seva? Parlem una mica d’aquest gran invent de la humanitat que són els avis?
" target="_BLANK" class="boton_url_mediateca"> Obrir enllaç

Diàleg amb la mare i el pare


Avui parlarem sobre diàleg amb els fills. Això tan difícil, de vegades, d’aconseguir. I no només de diàleg, sinó també del temps que estem amb ells. Quantitat o qualitat? Què passa si treballem moltes hores i quasi no ens queda temps per estar amb els fills? Si hi estiguéssim més estona, aconseguiríem que parlessin més amb nosaltres? Per parlar-ne, hem convidat com cada setmana els pares i en aquesta ocasió l'experta és la Sra. Maria Jesús Comellas.

El talent de la gent gran. 4 maig a les 18. Dixit Vic

Obrir enllaç

27 d'abril a les 11h Els matins de TV3 "els deures escolars"

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/els-deures-escolars-a-debat/video/5597469/

Reportatge del diari Ara del debat a l'Illa diagonal

Obrir enllaç

El creixement com aprenentatge i responsabilitat

video que es van fer a Castelldefels en el amrc del projecte de la Diputació de Barcelona  Espais de Debat Educatiu. Primària

El creixement com aprenentatge

video que es van fer a Castelldefels en el marc del projecte de la Diputació de Barcelona  Espais de Debat Educatiu
Educació primària

El creixement com aprenentatge i presa de responsabilitat

video que es van fer a Castelldefels en el marc del projecte de la Diputació de Barcelona  Espais de Debat Educatiu
Educació post obligatòria
https://www.youtube.com/watch?v=GToawS2OEEU

Estudi i rendiment escolar

Podeu veure el vídeo a la web de XipTV

Debat sobre educació a l'Illa Diagonal dia 12 d'abril a les 19,30 Auditori Axa

Obrir enllaç
http://www.xiptv.cat/families-i-escola/capitol/sexisme

programa dedicat al sexisme a l'escola

Projecte educatiu a Torelló

Internet i Xarxes Socials

El capítol analitxen els principals riscos d'infants i joves davant l'ordinador. Descriu els mecanismes per detectar situacions d'assetjament o addicció i planteja eines i recursos per fer-hi front. De la seva banda, una família exposa la seva experiència en el control de l'accés a Internet dels seus fills.

M'agrada estar amb el pare i la mare

Portem ja molt de temps parlant sobre conciliar la vida professional i la vida familiar. Se n’han fet estudis i se n’han extret conclusions. Se’ns ha comparat amb altres països i hem conclòs, moltes vegades, que aquí les famílies estem poca estona amb els fills. És la nostra realitat, que difícilment podrem resoldre a curt termini. No és menys cert, però, que alguns pares i mares podrien estar-hi més, amb els seus fills, i sovint donen prioritat a d’altres coses. De ben segur (ja ho vam tractar en el capítol 2 d’aquesta temporada) que és important tenir una estona per a nosaltres mateixos (per relaxar-nos i fer també la nostra vida), però.. cal no oblidar la importància del temps al costat dels fills. Parlem-ne, de totes dues coses: d’una banda, de fins a quin punt és important l’estona (en quantitat, en número d’hores) que compartim amb els fills; de l’altra, de què podem fer (en qualitat) si la feina o altres compromisos no ens permeten compartir massa hores amb ells. Hi havia una vegada un pare que, no podia veure mai la seva filla. Marxava a treballar quan ella dormia encara, i tornava de treballar quan ella ja estava dormint altre cop. Un dia la filla li va explicar que estava trista perquè no el veia mai. I van arribar a un acord: cada dia, quan el pare arribés de treballar, entraria a l’habitació i, sense despertar-la, li faria un gran petó al front, i un altre a la galta, i li diria que l’estimava molt. I, després, li faria un nus al llençol. Així, la filla, quan es despertés i veiés el nus, sabria que el seu papa li havia fet tots aquests petons i li havia dit que l’estimava. I així ho van fer. I la filla va tornar a somriure perquè sabia a través d’aquells nus al llençol, que, malgrat el veia poc, el papa l’estimava com a ningú.
Obrir enllaç

Entrevista amb EducaKids: Càstigs? no gràcies, però premis tampoc

Video sobre el tema dels premis i càstigs.

Amb el pare i la mare també aprenc

Debat sobre el lloc on s'apren i el poder dels aprenentatges a casa.
Obrir enllaç

Entrevista amb EducaKids. Idees importants per educar

Claves para educar. Entrevista con EducaKids

Educar no és tant difícil. Eumo editorial

Entrevista en motiu de la publicació del llibre: Educar no és tant difícil on s'exposen les linies bàsiques de l'educació en les diferents etapes en el context de la vida quotidiana.

Posar limits. Per què i com

Porgrama que s'emet a les televisions locals i que està en el marc de projecte de la Diputació de Barcelona: families i escola.
El capítol reflexiona sobre la necessitat de posar límits i es pregunta si és possible fer-ho de manera eficient i sense generar tensió amb els fills. Alguns especialistes en la matèria exposen per què és important posar límits i si hi ha una manera correcta de prohibir i castigar. Una família comparteix la seva experiència a l'hora de posar límits i explica com han reaccionat quan els fills els han traspassat.
Obrir enllaç

Trobada de famílies al centre Frustuós Gelabert 2014

Reunió de families per plantejar el tema dels deures a casa

Quins són els límits que faciliten la convivència

Quins són els límits que faciliten la convivència

Diàleg pares i fils

Avui parlarem sobre diàleg amb els fills. Això tan difícil, de vegades, d’aconseguir. I no només de diàleg, sinó també del temps que estem amb ells. Quantitat o qualitat? Què passa si treballem moltes hores i quasi no ens queda temps per estar amb els fills? Si hi estiguéssim més estona, aconseguiríem que parlessin més amb nosaltres? Per parlar-ne, hem convidat com cada setmana els pares i en aquesta ocasió l'experta és la Sra. Maria Jesús Comellas.

Anar a casa els avis

Hi ha qui sosté, amb fermesa, que després de la roda, la impremta i la penicil·lina, el millor invent de la humanitat són els avis. I ja pot ser que, ben mirat, tinguin força raó. Els avis arriben on no arribem els pares, ens permeten anar a treballar quan els petits estan malalts, es relacionen amb els nostres fills amb una tranquil·litat que, sovint, nosaltres no tenim, els ensenyen coses útils que a nosaltres no se’ns acudiria mai ensenyar-los i, a més, saben projectar en ells la mateixa estimació que senten per nosaltres. Som molts els pares i mares que demanem ajuda als avis. L’estil de vida actual, ràpid, estressant de vegades, ple d’obligacions, ens hi obliga. I gairebé sempre trobem en els avis una resposta positiva. D’altres vegades, però, no és per necessitat, que els demanem ajuda, sinó per comoditat. Així podem sopar a fora amb els amics els divendres al vespre... oi que això també és veritat? Sigui com sigui, una bona part de les famílies hi confiem molt, en els avis. Bé, hi confiem molt sempre que els eduquin de la manera que volem nosaltres, naturalment. O potser no sempre és així? Hi ha pares que accepten que els avis posin límits, premiïn, castiguin i orientin de manera diferent a la seva? Parlem una mica d’aquest gran invent de la humanitat que són els avis?

Educar no es tan difícil aunque lo parezca
Copyright © 2008 GRODE